Quants esperantistes hi han al mon?, Qui parla esperanto?. Son preguntes molt difícils de contestar perquè també es molt difícil de demostrar quanta gent parla una llengua que no te estat i tampoc es usada normalment en el terreny comercial. Qui pot saber quanta gent parla anglès a Xina o a Turquia per exemple?, ningú, com tampoc podem saber els que parlen espanyol fora del territoris on es oficial. Es podem fer aproximacions a partir de cursos o de estadístiques d’usuaris que aproximin les xifres prou a la realitat.
Amb l’esperanto tot això encara es més difícil perquè ni te estat que el defensi, ni hi han calés per a promoure unes estadístiques ni es pot fer un control de cursos que es fan perquè, com es fàcil, la majoria de gent l’aprèn de forma autodidacta. Així dons, donats aquests antecedents, la millor forma de contestar preguntes era demostrant que al mon hi han tantes persones que parlen esperanto com puguem necessitar i que a més son gent especial per a les que el donar i ajudar està per sobre del rebre.
Aquí no volem fer proselitisme de cap idea sectària o de cap idealisme utòpic, ni demanem a la gent que es posin a estudiar esperanto per a la salvació de la humanitat. No es aquest el motiu d’aquest llibre si no el de divertir amb les histories del gran viatge i de la fita assolida. Els motius han estat molts, l’esperanto es el que més ens ha gratificat, perquè segurament sense la seva ajuda no ho hauríem aconseguit. I creieu-me que es veritat: Es una llengua tan fàcil i simple d’usar en comparació a l’anglès, que només per això ja paga la pena tenir-la en compte.
Una de les primeres idees del projecte ens la va donar Manuel Leguineche quan a l’any 1988 va publicar un llibre deliciós que va titular “La vuelta al mundo en 81 dias” i al que narrava, amb una vivesa extraordinària, prova del seu mestratge en aquest camp, el difícil que li va resultar fer la volta avui en dia per la dificultat de trobar vaixells, problemes de visats i fronteres, horaris, etc. Un viatge de 80 dies per tot el mon es molt difícil organitzar i no saben si recomanable, perquè potser es millor no guanyar l’aposta per algun problema tècnic que abandonar el repte de viure el dia a dia. Leguineche es va ajudar d’una gran quantitats d’amics i a més de la seva experiència en els viatges per totes les parts del mon, nosaltres ens podríem fer ajudar de la xarxa d’esperantistes, suplirem la inexperiència en bona voluntat i molta empenta i esperar que la sort ens ajudés una mica.
Avui el fer aquest viatge es difícil però no impossible com podreu comprovar, a la novel·la de Juli Verne, Phileas Fogg no ha de fer front a la burocràcia de les duanes, ni haver de demanar visat amb 10 dies d’avançament, ni suportar policies corruptes a les fronteres. A més en aquella època, sense avions, hi havia molt més tràfic marítim de passatgers que no ara. En canvi avui els mitjans de transport son molt més ràpids i ja no cal comprar un vaixell per poder-lo cremar i així donar més marxa a les calderes de vapor, perquè arribi al dia assenyalat a Londres.
Phileas Fogg era un enigmàtic cavaller del que ningú sabia pràcticament res, ni com havia fet la fortuna ni quin havia estat el seu passat. Sols es sabia que era un senyor metòdic, que cada dia feia les mateixes passes des de la seva casa al número 7 de Saville-row per anar al Reform-Club, al 101 de Pall Mall. Les mateixes passes per anar que per tornar, com es lògic. El rellotge havia d’estar sempre al hora exacta, s’aixecava cada dia a la mateixa hora i també els menjars, les sortides i entrades de casa els feia a una hora i amb uns menús predeterminats. La seva obsessió per la precisió era tal que va ser capaç d’acomiadar el seu servent perquè li va portar l’aigua per afaitar-se a 84 graus en llos de 86 com ell havia determinat. Així va entrar el seu servei Passepartout, un jove parisenc cansat d’anar pel mon y que buscava una casa per servir on hi trobes tranquil·litat. El pobre, no sabia el que li esperava. Phileas, el nostre referent en aquest viatge, havia previst els dies però les diferents dificultats en les que es trobaria durant el viatge. Ell ho va resoldre a cop d’anar donant lliures i d’hipotecar tota la seva fortuna, 20.000 lliures per al viatge i 20.000 que perdria si no guanyava l’aposta, nosaltres també previndrem els dies i ja veurem com podem trampejar cada una de les dificultats que trobarem. Tenim la limitació respecte a ell que no disposem de la seva fortuna i que, encara que volguéssim, no podríem comprar elefants i vaixells. El nostre ha de ser un viatge auster per demostrar també que es pot viatjar amb pocs diners.
O sia que la idea ja estava i la decisió estava pressa feia temps, ara només calia trobar el moment oportú i esperar la cridada del cos a començar l’aventura. L’any 2002 sembla que potser un bon any, es cap i cua i a més es l’any dels nostres 40 i 41 anys, edat de les crisis i dels canvis segons diuen, nosaltres prevenint això vam decidir fer un gir de timó ràpid i desviar el vaixell de la vida cap a una altra banda.
Massa aigua, massa mar i massa vaixells, va ser el primer comentari que vam fer al posar sobre el mapa el viatge de Phileas Fogg, i vam decidir buscar una ruta alternativa i la ruta de la seda, que anava des de Roma al centre de Xina, ens combinava a la perfecció. Llavors va ser quan vam decidir fer la volta al mon en 80 dies, amb esperanto i per la ruta de la seda.
Desprès, com que anar en tren ens agrada i el tren sempre te un component romàntic interessant, més que el autobusos per exemple. Les aventures dels trens sempre son molt més novel·lesques i pel·liculeres que les dels autobusos. Llavors ens quedava una ruta de: La volta al mon en 80 dies per esperanto, per la ruta de la seda i amb tren.
Més endavant un amic quan li vam dir que volíem gastar-nos uns 5000 euros ens va dir que era impossible sense avió i amb 80 dies, que si ho aconseguíem ja podríem titular el llibre: Com fer la volta al mon sense avió i amb “5000 euros” per cap. Ell deia que la més gran fita era aquesta, pagar hotels, vaixells i autobusos, trens, taxis, entrades als monuments, guies explicatives, fotos, visats amb aquesta quantitat.
Sia com sia, la volta al mon en 80 dies, seguint la ruta de Phileas Fogg, amb l’ajuda de l’esperanto, sense avió, amb tren, i amb 5000 euros estava en marxa ara calia fer una primera aproximació a les dates per organitzar també la vida professional i desprès tirar endavant amb el viatge i fer el possible per no deixar fora cap dels enunciats anteriors del possible titular.
I qui farà de Passepartout?, van començar a preguntar els més assabentats del tema, la majoria ens preguntàvem si la faríem en globus i es que la confusió entre la volta al mon en 80 dies i cinc setmanes en globus es total. Manuel Leguineche ja explica que també li va passar, deu ser perquè el globus crea més aventura o perquè alguna pel·lícula de Hol·lywood o sèrie de televisió ha promocionat més els globus que els vaixells i més les 5 setmanes en globus que al volta al mon en 80 dies.
La ruta estava ja feta, la decisió estava presa i ja sols quedava decidir el dia de la sortida. El trobar un vaixell que ens havia de dur en línia regular des de Nova York a Southampton (prop de Londres), ens va donar la data d’arribada. Es l’únic vaixell que hi ha, així que no teníem cap més opció. Londres. Descomptant els 80 dies tenim la de sortida, arribada dia 6 de novembre, sortida el 19 d’agost. Només cal encendre la metxa dels contactes a cada lloc i que sigui el que deu vulgui. El pla de viatge original queda així:
Sortida el 19 d’agost a primera hora del matí de Londres.
De Londres a Istanbul per tren 5 dies
Travessar Iran amb bus 4 dies
Repúbliques ex soviètiques del centre d’Àsia 10 dies
Travessar Xina amb tren 24 dies
De Xina al Japó amb vaixell 3 dies
Estada al Japó + buscar vaixell 7 dies
Travessar l’Oceà Pacífic 12 dies
Creuar Estats Units amb tren 9 dies
Travessar l’Oceà Atlàntic 6 dies
TOTAL 80 dies
La organització de la intendència en un viatge com aquest es molt important i cal revisar be totes les coses que poden fer falta i que no pots trobar a altres llocs. La roba no es un factor important i com ja feia Phileas Fogg la podem anant comprant pel camí. Vacunes no en calen però ens recomanen unes pastilles contra la malària i un tractament contra el tifus a més de la corresponent vacuna antitetànica. En quant als diners optem per les tres opcions recomanades a qualsevol manual de viatger: visa, xecs de viatge i efectiu, tots ben repartits pel cos i situats a llocs separats uns dels altres.
Aconseguim tots els visats que podem i només ens quedava el més important: tota la infrastructura necessària per fer que aquest llibre i les cròniques fossin possibles. Per això necessitàvem un autèntic arsenal de material electrònic que sols de pensar-hi ja ens atemoria. Ordinador, camera digital, camera en fotos, camera en diapositives, gravadora de vídeo, gravadora de veu, carrets de fotos, llibres, Cd, telèfon, cables, carregadors, bateries, van anar ocupant el seu lloc a les no massa grans maletes.
Farmaciola normal i homeopàtica, pastilles per purificar l’aigua i uns bons fermalls que per la zona que anirem seran més necessaris per a que no ens posin res que per a que no et treguin. A Xina el tràfic de drogues està penat amb la mort i no interessa que algun viu intento aprofitar les nostres maletes per fer tràfic il·legal. Una gorra de propaganda i molta il·lusió completaven el nostre sarró de viatge.
Aquest llibre no vol ser una novel·la, ni una guia turística, ni una agrupació d’anècdotes, aquest llibre vol ser un compendi de tot. De les experiències viscudes, d’anècdotes divertides, de informació per a viatgers, trucs a tenir en compte, curiositats que ens han sobtat de cada lloc, una mica d’història i moltes hores de vida condensada. No volem tampoc ser jutges i parts de cap societat, els comentaris curiosos o divertits que podem fer d’alguns sistemes de vida no son en absolut despectius i sempre s’han de considerar vistos des de la part occidental de vida que no volen jutjar si es millor o pitjor. Simplement es diferent.
Intentarem fer viure el viatge des de la part més emotiva, més dura i també més productiva emocionalment. A diferencia dels viatges organitzats, on t’expliquen molt be les coses però sols veus el que t’ensenyen, nosaltres volem fer aquest vivint la vida de cada lloc dia a dia, casa per casa. Voldríem que cada pàgina fos motiu de reflexió i incités a llegir-ne una altra, que cada línia sia una empenta per començar un nou viatge. No volem fracassar en aquest intent de fer notar el sabor de les coses petites, d’aquells detalls que moltes vegades ens passen desapercebuts i que, sense ser grans monuments, tenen tot el caliu de les coses sentides per un mateix.
Algunes descripcions turístiques i alguns consells també poden convertir aquest llibre en una guia de viatge. Per si al llegir us agafen unes ganes tremendes de visitar el lloc en qüestió.
Copyright © 2016 www.rodamon.com - Creat per Martinaire&Cia.