28 d'OCTUBRE. A 9 dies de l'arribada.

Nova York

Nova York és d’aquelles ciutats que sols es poden comparar amb ella mateixa. Res es pot comparar amb Manhattan, com res es pot comparar amb Harlem o amb el Central Park. Hi ha ciutats que, quan hi arribes, notes que hi eres, que no hi ha possibilitat d’equivocar-te. És com París, Praga, Samarcanda... ciutats emblemàtiques de les quals sols n'hi pot haver una i prou.

En Lu, el gerent d’aquesta cosa semblant a un hotel on ens quedem, s’ha posat la camisa blanca, corbata fosca, americana, gavardina negra i un barret també negre. És per sortir al carrer i sembla que s’ha de vigilar la imatge que es doni a la gent de la gran poma, que es com s’anomena també Nova York. En Lu és fill d’un xilè i d’una italiana: va néixer al Perú, però sempre ha viscut a Nova York. És un d’aquests apàtrides que tant s’estilen als Estats Units i que no tenen arrelaments familiars ni culturals, com els que tenim generalment a Europa.

Avui hem decidit caminar per Manhattan. Una mica d’exercici ens anirà bé després de tants dies amb els trens. Per tal d’assegurar el tret i evitar malentesos, anem al moll de passatgers per confirmar la sortida del vaixell cap a Anglaterra. El guarda de seguretat ens confirma que comença l’embarcament a les onze del matí. Sabem que la comprovació sobrava, però després de tot el que hem passat seria una llàstima perdre l’aposta per una errada en les dates.

Pugem per la vuitena avinguda fins a Central Park i després visitem el Lincoln Center. Entrem al parc, una immensa zona verda situada al bell mig de la ciutat. Quina gran idea van tenir de reservar aquesta zona verda i quina falta que fa en moltes altres ciutats! A Central Park s'hi pot fer de tot: passejar, córrer, jugar a tennis, contemplar els esquirols, patinar... o fer-hi el turista com nosaltres. Aquí també és on van matar John Lennon. És tan important que als estudis de gravació de Hollywood ja tenen un decorat especial par simular el parc...

Deixem la vegetació per entrar directament a Harlem, el barri dels negres, dels pobres, de la decadència. Per tota l’avinguda Malcolm X se succeeixen les cases que un dia deurien ser les més maques del barri, amb les finestres i les portes tapades amb taules, per evitar que hi entri la gent. Sembla una coincidència, però en un petit parc hi veiem dos esquirols que en lloc de torrats són negres. Sembla que és el color que predomina a Harlem. El futur tampoc no és que es vegi d’un color gaire més clar.

A Nova York, hi fa un fred que pela i en fer-se tard comença a ser difícil circular pels carrers. Per això decidim anar a fer un bon sopar a base d’hamburguesa, patates fregides, quetxup i una Coca-Cola amb mig got de glaçons per estalviar. Avui ens retirarem prompte.