El nom d’aquesta ciutat sempre ens recorda aquell acudit d'en Jaumet: la professora demana a tota la classe que al dia següent portin dibuixos representatius de ciutats del món. Vençut el termini, comença la revisió del material: l'un porta una Torre Eifel dibuixada que representa París, l’altre, la Sagrada Família que representa Barcelona. I així van passat tots fins que arriba en Jaumet i porta dibuixada una tassa de lavabo amb una espelma encesa:
-Què és això, Jaumet? (pregunta la professora)
-Ssenyoreta! Això és Chicago a la nit.
L’anomenada segona ciutat dels Estats Units sembla que ja no és la dels anys 20, la de la màfia, la dels cotxes amb llarg morro de color crema, la dels tipus vestits de negre que treuen una metralladora de la funda d’un violí i, en un moment, liquiden vuit o deu persones. Chicago és una ciutat tranquil·la, encara que en Les Kordylewski, el polonès, ja ens va avisar:
-En aquest país no funciona res, la informació dels trens no funciona, ningú sap res. Aquí només funcionen les pistoles. Vigileu les bosses que us les poden robar, aquesta ciutat és perillosa. Aquí cada dia en maten dos.
Nosaltres som dos, però també seria mala sort que ens toqués als dos entre tanta gent com viu a la ciutat! Un cotxe passa cridant pel centre del carrer. És la policia que va a solucionar algun problema. Deu ser que ja han matat el primer: ara sols en deu quedar un. En un moment acabem de duplicar les nostres possibilitats de supervivència a la ciutat.
Avui visitem en Kent Jones, que va amb cadira de rodes i no pot sortir de casa. Viu en un bloc d’apartaments d’aquests que si no tens autorització, no hi pots entrar. Té un ordinador i una línia telefònica i des de casa arranja totes les coses que pot. L’esperanto és la seva gran passió i la seva vida. A en Kent l’ajuda una dona de Macedònia que viu al pis i que també atén altres persones grans. Ella parla esperanto i així és com es parla al pis. En molts de països de l’est d’Europa hi ha pocs esperantistes perquè la majoria van aprofitar els seus contactes a l’estranger per anar-se’n.
Realment Chicago a la nit és una ciutat preciosa, amb tots els gratacels emmirallats sobre el llac Michigan. Una gran font al centre d’una plaça es mou i s’il·lumina al compàs de la música clàssica. La lluna al fons i el gran parc que hi ha entre els edificis i el llac fan la visió una mica més interessant que el quadre d'en Jaumet.
Copyright © 2013 www.rodamon.com - Creat per Martinaire&Cia.