Avui és el dia que el temps ens regala o que ens hem guanyat després d'estar dies i dies avançant hores i traient-les del nostre son. És el dia de les anècdotes, dels contes i de la màgia, l’experiència per la qual ja val la pena fer el viatge. És el dia que hàbilment va usar Jules Verne per crear interès a la seva novel·la i que al final li va donar un desenllaç sorprenent i inesperat que potser sigui la base del seu gran èxit posterior.
Her Herrman, a l'esmorzar, ja ens avisa:
-Avui hi ha taronges, com ahir també hi havia taronges, perquè avui és dissabte com ahir també era dissabte.
Riu impassible, sense moure’s, sense obrir gaire la boca. En Herrmann no perd mai el tarannà, parla lentament pensant cada paraula, no gesticula i no riu o sembla que no sap riure. És la imatge de l'alemany organitzat, metòdic, mesurat amb les paraules, automatitzat i que amb unes quantes ampolles de cervesa és capaç de cantar la Marsellesa a la plaça d’Hamburg amb calçotets. És un gat vell amb els viatges: des que es va jubilar el 1998 ha estat més temps a mar que a terra, i això li dóna experiència de vell llop de mar. És el complex d’holandès errant, o d’alemany errant millor dit, el nòmada del mar que no sap trobar mai cap port on quedar-se.
Una vegada de tantes es va trobar en aquesta línia amb la curiositat que un oficial feia l’aniversari i el va celebrar dues vegades amb dos pastissos i la festa repetida.
A les 8.46, el capità ens truca per telèfon i ens diu que anem al pont de comandament. Hi anem volant: una ordre és una ordre i el capità és el capità!
-Estem a punt d’arribar a la línia de canvi d’hora internacional. Ara som a l’est i d’aquí a cinc minuts serem a l’oest. Vigileu que prompte saltarem la reixa del canvi!
El capità fa un gest de salt amb la mà per indicar que haurem de saltar per sobre i riu. Aquest capità és mes aspre que un raspall de pues, però de vegades també té punts d’una certa ironia. Quan vam pujar al vaixell ens va rebre amb un:
-Benvinguts al Titanic!
-Home, esperem que no sigui com el Titanic...
-No, no, això és un vaixell alemany i no tindrà els problemes del Titanic!
El capità, com a bon alemany, escombra cap a casa, encara que el vaixell, l’organització i la seguretat creiem que li donen la raó. Quan el GPS arriba als 180 graus, canvia la E per la W i vol dir que ja hem travessat la línia, ara ja som a l’oest. L'Eduardo fa sonar la sirena, com quan el cotxe fa els 100.000 quilòmetres i fem sonar la botzina. La invisible línia internacional de canvi de data és a 180 graus est i 180 graus a l’oest del meridià 0, el de Greenwich i el que passa pel barri de l’hostal nou de Morella. Els habitants de la fidel, forta i prudent ciutat de Morella, si visquessin exactament a l’altra part del globus, tindrien una sèrie d’avantatges i també d’inconvenients. Per exemple, es podrien trobar de no saber si han nascut avui o ahir, anar a una boda quan els nuvis ja estan de lluna de mel o presentar-se a la matança del porc quan els xoriços i les sobrassades ja s'han penjat a la vora el foc. També hi ha altres possibilitats: es pot celebrar dos dies l’aniversari, dos dies un casament i allargar la festa, viure dues vegades el cap d’any o endarrerir el pagament d’un deute per un dia. Per sort, en aquesta zona quasi no hi viu gent i no hi ha gaires problemes. Solament alguns inuit als quals probablement tampoc els importa gaire el dia que és.
Copyright © 2013 www.rodamon.com - Creat per Martinaire&Cia.