1 d'OCTUBRE. A 37 dies de l'arribada.

Anem a fer les Amèriques

Avui deixem el Japó, el país dels videojocs, el karaoke i les sèries de dibuixos animats manga. En el tema de l’electrònica, aquesta gent són els reis i tot el que es pugui fer amb un ordinador, ells ho fan, o ho intenten fer, o ho intentaran fer. Aquí s'han creat moltes de les grans pautes que regiran la societat del segle XXI. Els ordinadors, els videojocs, internet i les sèries manga segurament seran el 'modus vivendi' de la nova societat.

Al Japó, el control de les màquines i l’intent perquè ho puguin fer tot s’ha convertit quasi en una obsessió. Ja hi ha trens sense conductor que volen per sobre les cases, les portes s’obren tocant-les, als taxis s’obren i es tanquen automàticament... Li preguntem a l'Hiroshi per algunes coses que podem visitar a Tòquio si tenim temps i ens indica un carrer on hi ha moltes tendes d’electrònica. Sembla que aquesta sigui sempre la seva primera opció en l’intent de crear la màquina més perfecta. Fins que segurament un dia la crearan tan perfecta que tindrà sentiments i el mateix egoisme que els homes, i se’ls cruspirà a tots! Com feia la màquina de Kubrik a la pel·lícula '2001. Odissea de l’espai'.

Avui al Japó la modernitat i la tradició estan mesclades i conviuen sense problemes: al tren ràpid que vam agafar ahir, el revisor i les noies que passen venent coses fan una reverència cada vegada que entren o surten del vagó; entrar en una casa amb sabates és quasi un sacrilegi. D’altra banda, gaudeixen de la més alta tecnologia al servei de l’home.

En Hiroshi ens va dir que avui l'economia no hi va bé, i això comporta problemes d’atur i de salaris baixos. Per compensar-ho ens diu que molts treballadors no solament no fan vacances, sinó que treballen els dissabtes i els diumenges i no tenen cap dia de descans. La mentalitat japonesa no creiem que pugui tenir comparació amb cap altra. No ens estranya que a la nit, el manàgers tinguin fama d’anar borratxos pel carrer per evadir-se una estona de la tensió. Però tot això, per nosaltres, ja forma part del passat perquè agafem un vaixell i ens n'anem a fer les amèriques. Avui és el nostre dia de sort... i d’immensa alegria. Alhora, suposem que significarà estar uns quants dies sense cròniques. Esperem que pugueu aguantar!.