La matinada ens presenta immenses plantacions d’arròs ja a punt de collir amb els seus tons verds i grocs. Estan dividides en petites parcel·les i s’estenen per les dues ribes del riu blau. Avui arribem a Xangai, la ciutat dels prodigis i del creixement desmesurat en molt poc temps, la dels experiments per aplicar després a tota la Xina, la dels nous rics i la dels molts cercaoportunitats vinguts de l’interior. És la ciutat que, amb el seu creixement, va esgotar les grues de tot el país, i on totes les companyies estrangeres hi inverteixen, sigui com sigui, per tenir-hi un peu. Aquí et pots fer ric en tres o quatre anys... o perdre-ho tot en el mateix període de temps.
A la sortida de l’estació, grans cartells de publicitat anuncien màquines industrials i alguns aparells per treballar la fusta. És difícil creure que el sector ebenista ocupi un lloc destacat als primers llocs de la publicitat: deu ser que el 'boom' constructor ha mogut molt també aquest sector. Nosaltres ens hi fixem perquè som de la Sénia i, com es diu allà: 'Els de la calç, a la calç'.
A l’estació ens espera la Betty amb cotxe i xofer de l’empresa. El seu cap, que és esperantista, ara es troba a Tailàndia i no pot venir, però li ha dit a ella que ho arrangi tot i sembla que així ho ha fet. Ve amb un cotxe i xofer de l’empresa i ens porta a un hotel dels afores, encara que aquí tot són afores. És prop d’un gran centre comercial on els supermercats europeus lluiten per aconseguir la primera clientela dels 1.200 milions de xinesos. Sembla que en grans superfícies, Europa ha guanyat la guerra als nord-americans i els japonesos.
Perdem mitja tarda intentant arreglar el tema del vaixell al Japó. Ara el temps ens pressiona i no podem perdre l'oportunitat. Ens diuen que el vaixell està ple, però al final creiem que ho hem pogut deixar clar i, si tot va bé, el Hajndin Vienna (o alguna cosa així) ens portarà de Tòquio a Long Beach (EUA). El dia 1 d'octubre ens hem d’embarcar i avui estem a 26: el vaixell surt el 28 i arriba el 30 a Kobe. Tenim un dia per organitzar-nos i anar a Tòquio. Esperem que no ens passi res!
Després de fer els càlculs pertinents, decidim fer un tomb pel centre de la ciutat, al costat del riu, on les noves i enormes edificacions es mesclen amb les d'arquitectura europea i les casetes del Xangai ja antic. De nit, l’espectacle es fantàstic, amb tots els llums encesos i la gent passejant per algun carrer de vianants... carregats de tendes amb marques europees, fotos de models, vestits a l'estil occidental i restaurants americans típics de cuina d’hamburguesa i panet. Terrible!.
Copyright © 2016 www.rodamon.com - Creat per Martinaire&Cia.