A les 6 del matí, una veu de noia que emet sons indesxifrables ens desperta, es perpetua i no s'atura mai, com si li molestés que dormim. Els cops a la porta d'en John ens aixequen del llit i ens fan assabentar que som a la primera de les tres gorges del riu. Ens vestim corrents i sortim a admirar els fabulosos talls de roca que s’eleven per damunt de l’aigua. En John ha vingut a veure-les, com nosaltres, perquè el juliol de l’any vinent està previst que la nova presa de Sandouping s’acabi i submergeixi terres per sobre de 175 metres. Moltes de les coses que avui veurem, si tot va segons el previst, l’any que ve ja no es veuran. Amb en John, així, veiem les gorges mentre ell ens va explicant coses de la Xina. Ja fa cinc setmanes que hi és i n’ha vist de tots colors. Viatja amb un noi de Pequín que li fa de guia: ell paga les despeses i el seu amic mira de trobar preus barats i d’assabentar-se de com van les coses. Ell diu que hi deixarà uns 3.000 dòlars per tots dos i segurament encara guanyarà diners perquè els xinesos, als occidentals, els cobren molt més que als del país. L’operació sol ser molt simple i consisteix a agafar el preu i posar-li un 0 al darrere. Per exemple: per un dinar que val 3 yuans, ells te’n cobren 30, que són uns 4 euros.
El que més l’ha impressionat és el viatge al Tibet. Cada moment en parla. La ciutat de Lhasa, els viatges amb autobús per les carreteres plenes de fang que passen per sobre dels grans tallats a les muntanyes i els fideus amb cervesa calenta segur que seran un record per a tota la seva vida.
Aprofitem l'avinentesa i li preguntem quina és la millor manera de creuar els Estats Units i si és fàcil de llogar-hi un cotxe:
-Teniu targeta de crèdit?
-És clar, la Visa i la MasterCard. Però què hi té a veure?
-Si teniu targeta de crèdit als Estats Units sou els reis, no com aquí.
-Sí, però és un bon sistema llogar un cotxe?
-El millor és anar a una oficina de la Triple A, AAA. Allí tenen mapes, condicions, arrangen permisos internacionals, etc. Tot ho poden fer ells.
-I quina carretera ens recomanes?
-La més barata és la que va per tota la frontera de Mèxic, i per a vosaltres pot ser la millor perquè és de parla hispana. Va de Los Angeles a Jacksonville i és de bades. S'hi pot visitar Las Vegas, el Grand Canyon, Dallas, Nova Orleans... i passa prop de casa meva, a Pensacola.
Li preguntem moltes més coses, però ell ens respon amb una afirmació clara:
-Quan sigueu als Estats Units, tot, tot, serà fàcil.
-...si tenim targeta de crèdit, 'I suppose'.
Avui en John se’n va i és una llàstima perquè ens hi portem bé. Ens intercanviem adreces i curiosament, a la seva ciutat hi ha un carrer que es diu Tarragona. Ens diu que molts carrers a Pensacola són d’arrel hispana. Ens ofereix ajuda al seu país i ens convida a casa seva si és que decidim agafar la ruta del sud. Més no li podem demanar.
Mentrestant, les tres gorges del riu han anat passant: les mirem, les fotografiem i les enregistrem amb vídeo per tenir-ne un record i poder tornar-hi al cap d'alguns anys per veure com ha canviat.
A l’habitació hi tenim un nou ocupant, que hem descobert quan asseguts a l’ordinador ens ha intentat rosegar els dits dels peus. És una rata descarada que sembla que està bé amb nosaltres. Ara hem descobert que la pobra s’està menjant el cable de la televisió i, perquè tingui un bon record de dos turistes catalans, li hem deixat una galeta per passar la nit. I també per pur egoisme, ja que és millor que mengi galetes que no pas despertar-se amb quatre dits en un peu! En fi, com que diuen que les rates són les primeres que abandonen els vaixells, la tindrem com a indicador de perill. Si veiem que surt per la porta amb les maletes, és que no cal encantar-se gaire.
Copyright © 2016 www.rodamon.com - Creat per Martinaire&Cia.