Avui el Manhattan de Chongqing es desperta amb boira. Diuen que quan aquí a l’hivern fa sol, els gossos lladren de poc que el veuen. A aquesta ciutat també se l’anomena la ciutat de la boira: en la guerra contra els japonesos, les tropes de Chiang Kaishek s’hi van refugiar perquè la boira dificultava els vols de reconeixement i, així, també els bombardejos.
Avui a l’hotel de 30 euros l’esmorzar és esplèndid, amb combinació de cuina xinesa i europea. Ens llancem a la recerca d’uns ous ferrats, unes salsitxes, uns talls de cansalada virada i unes llesques de pa de motlle. La cuina xinesa és molt bona i variada, però el gust i l'olor són dos sentits en què la història hi té molt a veure i ja ens faltava una mica de menjar occidental.
Avui canviem d’hotel i anem al del restaurant d'ahir a la nit. Agrairem a l'amo, així, l'atenció i alhora ens sortirà una mica més barat. Ens donen una cambra al pis 25 que ens va molt bé, perquè és una mica frustrant anar a un hotel de 29 plantes i que et toqui dormir a la tercera.
En Zhao té una furgoneta petita, molt curta i molt estreta, però a la qual caben set persones. És un vehicle que s’utilitza molt com a taxi, encara que també com a petit camió. És molt pràctic perquè es fica a tots els llocs i aparca en qualsevol forat. La conducció d'en Zhao és agressiva, viril, de les que s’usen per la zona: avança els autobusos per la dreta i si el tanquen comença a brunzir fins que li donen pas i es posa per qualsevol escletxa de la carretera, quan sembla que no hi pot passar ni una bicicleta. Amb ell i en Gu anem a comprar els bitllets per baixar el riu. Després passem per un gran parc al nord de la ciutat, on hi ha una espectacular àguila d’or. Havent dinat (amb ells si que no ens perdem ni una menjada) visitem un grandiós temple taoista penjat a la muntanya. Al final toca la visita turística obligada a un edifici en forma de copa de xampany que, situat sobre un turó, ofereix la vista de la ciutat a la nit, amb el riu, les llums, els edificis, els vaixells decorats i els especialment molestos focus antiaeris que deuen promoure algunes discoteques. Un sopar en un restaurant coreà per variar la nostra alimentació, que encara no s’ha repetit a la Xina ni un dia, tanca una jornada que ens ha deixat cansats... i amb molta feina encara per fer.
Copyright © 2016 www.rodamon.com - Creat per Martinaire&Cia.