Entre la foscor dels túnels que a vegades semblen infinits es poden apreciar les grans muntanyes verdes amb roques sortints de color gris fort. Camps d’arròs trenquen la verdor general amb tons groguencs i ja ocres que indiquen que prompte es podrà recollir. Al fons, les barques feinegen pels rius que es van succeint i als quals s’emmirallen les primeres boirines del matí. Hem canviat l’estepa i el desert per les muntanyes; la sorra per la vegetació i els rius; les vaques pels ànecs, i els camells per les barques. Definitivament, hem entrat en una nova Xina.
El nostre protector ens ve a veure des de l’altra punta de tren. Vol saber si estem bé i quedar, a l’arribada, per acompanyar-nos fins a la sortida. Per sort, el tren ha recuperat 3 hores de les 5 que havia perdut al principi.
A la porta de l’estació ens hi esperen en Gu i en Zhao. En Zhao té cotxe i això és un gran avantatge perquè ens pot portar sense haver d’agafar taxis ni autobusos, i estalviem temps. L’hotel que ens han buscat és molt barat, sobre uns 3 euros per nit, però encara que és passable no té condicions mínimes. Ens porten a un altre de 30 euros, de 4 estrelles i luxós. Entre poc i massa hi ha la bona mesura, diuen al nostre poble. Al final ens quedem amb el car i almenys podrem descansar bé.
Aquesta nit ens convida a sopar en Yuan Ailin, que és el sotspresident de l'associació d’esperanto de la ciutat, i també el cap de les oficines de l’empresari amo de l’hotel on anem a sopar. L'hotel Yudu està situat en ple centre del que en diuen districte econòmic. Té 29 plantes i és un dels més alts de la ciutat. Avui descobrim un nou sistema per menjar que encara no coneixíem. El restaurant és una mena d'autoservei amb productes crus que es van cuinant en un parell d'olles que hi ha al centre de la taula i escalfades amb foc de gas. L’olla més grossa és rodona i conté oli, brou i espècies picants; la més petita és dins de l’anterior i solament conté brou. Els productes són d'allò més variats i pots triar entre anguiles, peixos de dues menes, sang d’ànec, estómac de bou, bolets i verdures, tot tallat a bocinets i menjat amb els bastonets. Al final del sopar ve l’amo de l’hotel, ens dóna la benvinguda i ens invita a tots a prendre el te al pis superior. Li agraïm i ja ens has vist a nosaltres, sense dutxar, amb sandàlies, la roba bruta de dos dies de viatge... prenent el te al darrer pis d’un dels millors hotels de la ciutat! Quan t'asseus, el primer que notes són els efectes de la cervesa que has begut, perquè la cambra rodona comença a donar voltes... en realitat, amb tot, és que està girant sobre si mateixa i ens presenta totes les cares del Chongqing nocturn, molt semblant a Nova York.
Copyright © 2016 www.rodamon.com - Creat per Martinaire&Cia.