Els contactes han funcionat i avui ens arriben bones notícies. Sembla que tenim possibilitats d’agafar un vaixell a Tòquio el 2 d’octubre per portar-nos fins a Los Angeles (EUA). És qüestió, doncs, de no perdre el temps i començar a combinar tots els viatges fins al Japó, per la ruta que volem fer:
-De Xian a Chongqing amb tren.
-De Chongqing a Wuhan amb vaixell per les gorges del riu Yang Tse.
-De Wuhan a Xangai amb tren.
-De Xanhai al Japó amb vaixell.
En Wang ens consulta el viatge de Xangai al Japó, que és el més complicat. Surt un vaixell el dia 24 i un altre el 30, però avui diuen que no tenen paper i que no poden fer bitllets. Ens diuen que a la tarda no hi haurà cap problema. Ja mirarem de passar-hi. El dia 24 és massa prompte i ens obligarà a deixar el viatge pel riu i anar directament a Xangai.
Avui a les 9 tenim una nova entrevista per a un diari. Un noi jove equipat amb una càmera i una llibreta ens fa preguntes, cap d’elles massa incisiva. En acabar ens vol fer una foto però com a viatgers, amb les bosses i visitant la Xina. Amb els paquets a l’esquena sortim de casa i pugem a un taxi. Després, amb un parell de motos-taxi, voltem i voltem sense saber on anem. Malauradament, ells tampoc no ho saben i tornem a casa després d’una hora sense haver fet cap fotografia. Haurem de visitar la ciutat per veure si hi trobem un lloc adequat i acabem l’entrevista. Pel camí, en Wei Chi aprofita la nostra presència per arengar a uns quants nois sobre els avantatges de l’esperanto. Visitem la torre de la campana al centre la ciutat antiga, des d’on surten quatre avingudes rectes que donen a les quatre portes que té la muralla que envolta tota la ciutat. La muralla, d’uns 15 metres, és una de les més ben conservades que hem vist i es pot recórrer per sobre amb bicicleta o amb vehicles de motor elèctric... excepte un parell de quilòmetres, que van enderrocar per donar més espai a l’estació de tren i que ara, adonant-se de l’error, volen tornar a construir.
Passem per sota de la torre del tambor, similar a la de la campana però amb un gran tambor, per anar al barri islàmic i visitar-hi la gran mesquita. Travessem un petit basar de carrers estrets amb tendes de material per a turistes, fotos i rellotges de Mao, gorres de l'exèrcit xinès i guerrers en miniatura fins a la gran mesquita de Xian (Da Qingzhen Si).
Després d'un esmorzar-dinar-sopar, anem a comprar els bitllets per al vaixell de Xangai. La noia que ens ho ha de reservar no hi és i com que les altres no en saben res, ens diuen que hem de tornar l'endemà. Atesa la importància que el vaixell té ara en el viatge, ens asseiem i diem que no ens n'anirem fins que no ens hagin reservat el bitllet. Al final arribem a una solució negociada: ella ens prepara el bitllet avui i nosaltres l'anirem a buscar l'endemà. Tenim sort i sortirem de Xangai el dia 28, cosa que ens permetrà baixar per les tres gorges del Yang Tse!
A la dutxa de la nit es poden observar els efectes de la contaminació amb l’aigua negra que va deixant el cos. Xian és una ciutat molt contaminada i està envoltada d'una boira de fum que impedeix veure a grans distàncies. A tots els edificis turístics, uns nois venen llargavistes. Quina ironia!.
Copyright © 2016 www.rodamon.com - Creat per Martinaire&Cia.