L’enèsima nit d’autobús ha passat relativament bé. Els nostres veïns ens canten el nom de cada ciutat per on passem, com si les poguéssim memoritzar.
Mashad és una ciutat sagrada per l’islam i, especialment, per als que ara detenen el poder. Allí hi va morir i va ser enterrat l’imam Rezà, vuitè profeta dels xiïtes. És a uns 900 quilòmetres al nord-est de Teheran, prop de la frontera amb el Turcmenistan. La tomba de l’imam va donar importància a la ciutat, que va créixer al voltant seu, en detriment de la veïna Tus, ciutat natal del poeta Firdawsi, el més important de l’Iran. Tus va ser esborrada del mapa pels ordes de Gengis Khan. Després, amb el creixement de Mashad, va quedar en runes que ja ni es noten. Ara un parc i un monument al poeta reivindiquen la importància que va tenir i que li va prendre Mashad.
A l’estació hem quedat amb en Saeed, un jove esperantista que ens ha d’esperar a l’arribada de l’autocar. L’estació es molt gran i com sol passar en aquests casos, a pesar de buscar-nos durant dues hores, no ens trobem. Anem a esmorzar per aclarir-nos les idees: amb poc més d’un euro ens fan dos entrepans, dues Fantes, dos talls de coc i te.
Decidim buscar un hotel, agafem un taxi i en mirem fins a cinc, però tots estan plens. Truquem en Keyhan perquè és l’únic que té telèfon mòbil. Ens contesta i dóna instruccions al taxista per anar a casa seva.
En Keyhan sap esperanto des de fa molt temps. És metge de medicina infantil i ara es casa i se’n va a Teheran a treballar i especialitzar-se en malalties de cor a la infància. Viu en un apartament d'uns 240 m2, amb una cuina i un menjador enormes. El seu pare també és metge i professor d’universitat.
En Keyhan té un Daewoo Matiz (amb música dels Gipsy Kings) i ens porta a veure tots els monuments de la ciutat, mentre ens organitza el viatge a la frontera. Tenim sort perquè avui és el seu dia lliure. Anem a Tus i hi visitem el monument a Firdawsi. Després toca la mesquita de l’imam Reza. És, segurament, una de les mesquites més boniques de tot l’islam. La magnitud de l’edificació, l’extensió, l’or de les portes i de les cúpules, els detalls en ceràmica en tons verds, blaus i grisos, les cambres folrades amb milers d’espills fan que l'obra sigui una autèntica meravella material. En el tema religiós també és espectacular, ja que a l’hora de pregar s’hi acumulen milers de persones de tot l’islam, descalces i de cara a la Meca, que tenyeixen de colors les places i les cambres de tota l’edificació. Diuen que més de 50 milions de persones venen cada any a Mashad en peregrinació.
Un sopar a l’estil oriental ens arrodoneix el dia: asseguts sobre unes catifes fem un àpat típic amb pa acabat de fer al forn del costat i iogurt amb aigua i gas per veure. Una fumada de pipa col·lectiva, la musica que sona, la llum de la lluna i la frescor de la nit fan inoblidable i irrepetible aquest moment.
En Keyhan ens ha invitat al que segurament deu ser el millor restaurant de Mashad, i això s’ha d’agrair.