Agraïments

.La volta al mon en 80 dies no hagués estat possible sense l’ajuda de una munió de persones que ens rebien com a coneguts i ens acomiadaven com a amics. Nosaltres hem fet el viatge trucant porta per porta i demanant ajuda, la majoria ens han respost i ens han donat més del que demanàvem. A cada amic que hem trobat pel camí li hem robat, de manera subtil, alguna cosa del seu esperit i l’hem posada al sarró dels nostres, conscientment també que alguna cosa de nosaltres també hem deixat en ells.
Així que a tots els hem d’agrair el que ens han ajudat i el que ens han donat. Diuen que l’agraïment es una cosa carregosa i per això molts fugen de demostrar-lo. Per nosaltres es una grata obligació que complirem amb el més grans dels plaers.
A continuació fem una llista de totes les persones que per ordre d’aparició ens han donat un cop de ma en un moment o altre però també sabem que n’hi han moltes altres que aquí no surten i que, encara que sigui anímicament, han estat amb nosaltres. Com la família, la colla d’amics que ens acomiadaren o tots els lectors de les cròniques que ens enviaven missatges esperonant-nos en l’aventura.
- Llibert Puig per haver passat hores i hores traduint les cròniques del català a l’esperanto.
- Lluís Blasco per haver-nos facilitat una pàgina web i per treure moltes hores de son posant-li les cròniques que enviàvem cada dia.
- Martí Crespo per haver estat l’únic, dels mitjans de comunicació, que va creure amb nosaltres i ens va deixar un espai per publicar les cròniques.
- Nigel Tart que ens va deixar la seva casa de Brighton per quedar-nos mentre fèiem les primeres gestions a Londres.
- Zsolt Zagoni que ens va fer de guia per Budapest i ens va ensenyar la ciutat en el temps record d’un dia.
- Elisabeth, Basile i Paul Toma que ens van acollir, ens van rentar la roba i ens van proveir de queviures per a una bona part del viatge.
- Hamzeh Shafiee que va deixar la seva feina i ens va acompanyar per Teheran. Ens va acollir a casa seva comprar els bitllets de bus i va enviar un paquet en materials fins la Sénia.
- Keyhan Sayadpour que ens va oferir el seu pis de 240 m2. i ens va pasejar per tot Mashad amb el seu Matiz nou.
- Saeed Borhani va agafar el relleu de Keyhan en el seu paper de cicerone per Mashad.
- Mohamed Ali Torshizi va creure en el nostre viatge, ens va ajudar i ens va fer una entrevista per a la televisió iraniana. Ahmedov Aminjon que ens va fer de guia a Bukhara.
- Anatoli Ionesov ens va rebre al seu museu de la pau i va organitzar la nostra estada a Samarcanda.
- Vladimir Shetking que va ser un excel·lent guia per tota Samarcanda durant dos dies.
- Eugeno S. Perevertajlo que va haver de pagar el telèfon perquè li connectessin i que nosaltres poguéssim enviar les cròniques que ja portàvem enrederides. També pels discs de Karina que ens va posar al sopar.
- Dina Lukianec per haver-nos deixat quedar a casa seva i per ensenyar-nos tot Almaty.
- Song Ben que va perdre dos dies de la seva feina per ensenyar-nos Urumqi i les rodalies.
- Jiang Ruibin que ens va proveir del menjar i l’hotel més barats de tot el viatge, també per ensenyar-nos Lanzhou.
- Cheng Lijun i Liu Renjun, matrimoni que ens van acompanyar amb Jiang Ruibin per Lanzhou.
- Wang Tianyi que te una oficina a Xi’an, amb tres treballadors on només operen usant l’esperanto i el xinès. Ens va deixar passar la nit a l’habitació que te especial a aquesta oficina per als hostes.
- Wei Chi va ser el més actiu guia i sofridor de tot el viatge. Coneix molt be Xi’an.
- Gu Gunhua per havernos passejat per tot Chongching i rodalies amb la seva petita furgoneta retolada amb frases referents a l’esperanto. Una passada saltar direccions prohibides i passar per tots els llocs.
- Zhao Dezhi que ens va acompanyar amb Gu. Una gran persona i un gran professor. Hu Xu per haver-nos deixat dormir a casa seva, per la seva ajuda i per la seva perseverança en no deixar-nos pagar mai,però mai. Ens reserva bitllets i ens ajuda a Wuhan.
- Peng Zhengming que acabat d’arribar de Barcelona ens va acompanyar en la nostra visita a Wuhan.
- Zheng Gunzhu i Betty Zhuang ens van acollir a Xangai, ens va reservar hotel.
- Jiang Xiaofeng que ens va ensenyar el Xangai més ric i el Xangai més pobre.
- Zhon Xi Ping per haver-nos ajudat al vaixell de Xangai a Kobe i ensenyar-nos a cantar karaoke.
- Hiroshi Matumoto que es va trobar el que deu ser l’hotel més econòmic de Tokio.
- Maria Cinta Burgos per donar-nos aixopluc a casa seva, menjar i tota la informació turística que necessitàvem en la nostra parada a Los Angeles. Una gran dona.
- Derek Roff per preparar-nos una entrevista als diaris d’Alburquerque.
- Les Kordylewski per agafar-nos de l’estació i portar-nos a l’alberg de la joventut de Chicago. El polonès més enfeinat del mon.
- Kent Jones per haver-nos organitzat tots els contactes i visites a Chicago.
- Jim Medarno per haver-nos deixat el seu ordinador per passar les cròniques a Nova York.
- Thomas Eccart per haver-nos atès a Nova York i per que parla català.
- A Víctor Pla, Rosa M. Vinyals, Jordi Balagué, Rodica Pliscu, Santi Vidal, Pep Meseguer, Vicentica Sales, Núria Lopez, Òscar Saldaña i Sílvia Vitutia, per haver-nos ajuda a aportar-nos idees i millorar aquest llibre.
- A la nostra colla d'amics de tota la vida que ens van encoratjar en el viatge i ens van dona sempre un alè de força per continuar.
I als lectors de les cròniques que es connectaven cada dia a Vilaweb o a la nostra pàgina del viatge per llegir els nostres avatars diaris. Els seus missatges de suport i les seves opinions ens van ajudar molt a tirar endavant i a superar-nos cada dia.

.