- - - - - - - - - - - -
Després d’haver-ho deixat per un altra ocasió, ara, continuant amb les "errònies
intencions i mala decisions", sortint una nova oportunitat, prenc la decisió de dirigir
els nostres passos al Moncayo (2.314m.), una muntanya que té fama de màgica
i misteriosa. És la més alta del Sistema Ibèric i una de les muntanyes més rellevants
de la península. Caracteritzat principalment per ser una muntanya que es pot divisar
des de molt lluny i no tenir, en principi, cap dificultat, encara que se ens farà difícil
el caminar fora dels camins “oberts”. A més, també, el tenir que tindre en compte el
calor a l’estiu i el fred amb els possibles canvis d’oratge a l’hivern.

Amb la característica de fer una volta com m'agrada, fugim del que seria la ruta
“clàssica” de pujada del Santuari de la Mare de Deu del Moncayo, per fer una
volteta des del poblet de Cueva Agreda.
Volta caracteritzada pel fred, per ser el temps que ja era, i el no deixar-nos
veure gran cosa, com també sol ser característic, estar cobert de núvols.

Estadístiques GPS: Distancia recorreguda, 38,5km. Temps empleat: 12:34h.
Desnivell ascendit, 2.082m. Altura màxima, 2.323m
- - -
Arxiu per visualitzar el rastre i les imatges a Google Earth
-