Després de anys de haver-hi estat i fer una aproximació l’any anterior, havent decidit tornar a visitar Xile, decidim que és el moment per anar a donar la volta a les Torres del Paine, o fer la O a les Torres.
Com un vol anar a les Torres i l’altra a la Illa de Pascua o Rapa Nui i tenint en compte que els dos son llocs molt turístics, en quan tenim la ocasió fem la reserva de els bitllets per la illa de Pascua i com volíem anar rapits i per feina, reservem també places als refugis del Paine. Hi anem en plan ràpid, de refugi i picnic. Sols agafem per portar el equipament mínim, ho fem en cinc dies quan se sol fer de set a nou dies. No va ser la millor forma de gaudir del paisatge, però el temps tampoc ens va acompanyar i no ens va doldre.
La planificació va ser: volar de Barcelona a Buenos Aires i de allí a el Calafate. Un cop allí en bus fins el Chalten. Varem sortir a les 9 de la nit de Barcelona i la nit següent ja varem dormir a el Chaten. El dia següent ja estàvem caminant cap a la Laguna Torre, a l’altra part del món.
Després passarem a fer la Volta a les Torres del Paine i en acabar varem buscar un altre bitllet de avió per pujar a Puerto Montt des de Punta Arenas. A més de haver molta distancia no hi ha transport terrestre entre els dos llocs via Xile, si no és passant per Argentina. De Puerto Montt varem anar ha quedar-nos a Puerto Varas, un petit i turístic poble al costat del llac Llanquihue i en vista del volcan Osorno. De allí visitarem els seus llacs, el volca i l’últim dia varem anar a la illa de Chiloe. A grans trets, famosa per les seves esglésies de fusta els “palafitos”, cases construïdes damunt de pals a sobre de l’aigua. Com tot el viatge, varen ser tot visites a corre-cuita. Per fer el que varem fer sense córrer haguéssim pogut estar tranquil·lament el doble de temps.
De allí passarem al Nord, aeroport de Calama i San Pedro de Atacama, el lloc més sec del món. Jornades completes, al mati a un lloc i a la tarda a un altre, temps per menjar una mica de fruita i poc més. Sols teníem dos dies i mig.
I ja per acabar el continent, Santiago i Valparaiso, a “cama”. A Santiago varem passar mig dia preguntant i buscant un bus turístic i ningú ens va saber donar raó, ens varen donar un tríptic de ell a San Pedro de Atacama i el varem consultar per internet, sols anava el diumenge però fins que no el varem veure i es podia dir que el varem seguir no varem saber reconèixer on parava. Era un, anava buit i passava de tard en tard.
I després Valparaiso, la ciutat de les “colines”, quasi les varem voltar totes i sense agafar ni cap “ascensor”, petits funiculars que tenen per pujar a les “colines”.
I ja per acabar les vacances, i on jo em pensava que podríem descansar, la illa de Pascua. Es menuda però un altre cop dos dies i mig donen per poc i si a sobre resulta que justament la primera quinzena de febrer fan el festival Tapati de Rapa Nui amb “competicions” de cant i ball a la nit i altres activitats durant el dia, resulta que no varem parar ni durant el dia ni després a la nit fins que se acabava la festa.
Unes vacances a corre-cuita que es varen acabar i teníem la sensació que dos dies abans havíem arribat a el Chalten i tal com varem començar a correr a buscar on dormir en baixar del autobús carregats amb les motxilles ens varen passar i no ens varem adonar. |
